Les bruixes existien?

Quan pensem en una bruixa, ens ve al cap una figura fosca, amb escombra, barret punxegut i poders malèfics. Però… van existir realment? La resposta és més complexa del que sembla. Darrere del mite hi ha una història de por, poder i coneixement oblidat que encara avui ens fascina.

El mite i la realitat

Les bruixes han estat, durant segles, representades com a serventes del dimoni. Aquesta imatge, però, va ser construïda sobretot per la jerarquia religiosa i política. La realitat és que moltes de les dones acusades de bruixeria eren curanderes, llevadores o coneixedores de les plantes i dels ritmes de la natura.

En comunitats rurals petites, aquestes dones tenien un paper fonamental: sabien preparar remeis, assistir parts, interpretar els cicles lunars o fer rituals protectors. Allò que per al poble era saviesa popular, per a l’Església i el poder establert podia ser vist com a perillós.

La por i les persecucions

Entre els segles XV i XVII, Europa va viure una autèntica obsessió per caçar bruixes. La Inquisició i els tribunals civils van impulsar processos que van acabar amb milers d’execucions. A Catalunya i a l’Aragó es van viure casos especialment durs.

Un dels més coneguts és el de Joan Malet, un morisc de les Terres del'Ebre que es va fer famós com a “caçador de bruixes” i que va acusar desenes de dones innocents. La seva activitat va acabar sent tan exagerada que fins i tot la pròpia Inquisició el va condemnar. Però abans, moltes vides havien estat destruïdes.

Per què eren temudes?

La persecució no es pot entendre sense el context social i religiós. Les bruixes eren temudes perquè representaven allò que escapava al control:

  • Coneixement de les plantes i remeis que la medicina oficial no dominava.
  • Connexió amb la natura, els boscos, les muntanyes i la lluna.
  • Poder dins de les comunitats petites, on la seva paraula podia pesar més que la del capellà o el batlle.

En un món governat per la por al dimoni, aquestes característiques bastaven per convertir una dona en sospitosa.

El llegat de les bruixes

Avui sabem que moltes de les dones executades eren víctimes d’una combinació de superstició, misogínia i poder polític. Però el mite de la bruixa no ha desaparegut. Al contrari: s’ha transformat.

La bruixa és avui símbol de llibertat, de resistència i de connexió amb els ritmes de la natura. Les seves històries ens recorden que darrere la por hi havia coneixements antics, rituals protectors i una saviesa popular que mereix ser reivindicada.

La fascinació continua

Per això, encara avui ens atrauen els seus relats. Les bruixes van existir, però no pas com les pintaven els inquisidors: eren guardians d’un coneixement ancestral que continua despertant misteri i admiració.

✨ Vols sentir màgia en directe?

Apunta't a la Ruta de les bruixes d'Arnes i viu el misteri amb nosaltres.